Cogombres amb gust de pi

Cogombres amb gust de pi

Categoria: En blanc

Ingredients
Pot per litre
Cogombres petits	quant hi ha al banc
Varetes de ginebre	3 unitats.
Sucre granulat	2 cullerades. l.
Sal marina	1 cda. l.
Àcid de llimona	1/2 culleradeta

Mètode de cocció

• Renteu els cogombres, poseu-los en un pot intercalat amb branquetes de ginebró.
• Dues vegades aboquem aigua bullent durant 15 minuts, per tercera vegada afegim sucre granulat i sal al farcit, bullim, posem àcid cítric, aboquem cogombres i enrotllem el pot.

I què dóna un ginebre? I el meu ginebre no és el mateix que a la foto. Això és el meu

[Girafa,]

Olya! boig, quina bellesa
i aquí està prohibit triar un ginebre. Però això no impedeix vendre-hi tot tipus d’artesania a cada pas de la temporada d’estiu.

Només tinc un estand. molt vell: fa olor així quan el poseu calent.

Girafa, només tenim arbusts semblants a arbres. i tu, com es difon, oi?

Olya, quina bellesa! i títol i foto! bonic de mirar, es podria provar, però al meu jardí hi ha un ginebre alt i semblant a un xiprer. i què ha de ser?

[Girafa,]

Girafa, només tenim arbusts semblants a arbres. i tu, com es difon, oi?

Sí, miro el pot com l’herba, però el meu és espinós. Demà puc fer una foto de la branqueta. Vaig poder créixer en mi mateix fa uns 6 anys.

Tot i que encara hi ha una foto així

Així doncs, em va semblar que el del pot amb cogombres s’assembla més al romaní que al ginebre
Per cert, el romaní també té un cert sabor de coníferes ...

Tanya! és aquest kusudama? genial

Kusudama, però fet amb embolcalls de dolços. En general, el nostre tema, la pèrdua de pes

En general, el nostre tema, aprimament

va caure en una estupor una mica. Però una mica. Per un segon

Tenim el mateix mozhevelnik espinós i ens aferrem a terra i s’estén.

És bo que vaig sortir ràpidament. Oh, inundem ...

Tan, al meu entendre, no tens ginebre, sinó tuia.
I per cert, l’altre dia vaig veure una recepta de cogombres amb branquetes de pi joves.

Tinc un ginebre, segur. Juniper Cossack, escriviu a la cerca. Acabo de descobrir-ho jo mateix

Verge, merci per la resposta.
Al pot hi ha un ginebre que creix al meu jardí.
🔗
És jove, el que hi ha al pot són les tapes, brots joves, cuits al vapor de 3 vegades abocant aigua bullent. La recepta original: brots joves d’un pi, però el pi a principis de setembre ja no dóna brots joves.
Abocant la recepta original - suc de poma - que havia de fer una alternativa: xarop de sucre amb llimona + sal. Crec que amb el ginebró l’aroma no serà pitjor que amb el pi.

Aquí doneu a les noies! Experimentador !!! BONS HOMES !!! I aquest any no puc aconseguir cogombres, tot i que es trenqui! Explota i tot Ja he provat tantes receptes amb vodka i llimona, però no importa. només es va deixar un pot en estat de conservació i un altre es va traslladar a la nevera a temps. I el necessito perquè es pugui guardar sota el llit (no tinc un celler al meu apartament) i no pugui saltar de les explosions. Els tomàquets sempre són bons per a mi, tot plegat també, i els cogombres, doncs de cap manera.

Aquí doneu a les noies! Experimentador !!! BONS HOMES !!! I aquest any, els cogombres no funcionen bé per a mi, tot i que es trenquen! Explota i tot Ja he provat tantes receptes amb vodka i llimona, però no importa. només quedava un pot de peu en condicions de l'habitació i un altre es traslladava a la nevera a temps.I el necessito perquè es pugui guardar sota el llit (no tinc un celler al meu apartament) i no pugui saltar de les explosions. Els tomàquets sempre són bons per a mi, tot plegat també, i els cogombres, doncs de cap manera.

O cogombres o sal de figues

Sí, sí, la sal no s’ha de iodar.

Noies, sal gruixuda, cogombres de l’àvia del jardí Sóc jo, una mena de cogombre sense mans incloses ... Aniré a comprar una altra sal per si de cas.

Tinc un ginebre, segur. Juniper Cossack, escriviu a la cerca. Acabo de descobrir-ho jo mateix

I pot ser que el vostre ginebre sigui horitzontal - Acabo de tornar del viver, on vaig comprar el meu ginebre - allà és exactament el mateix que el vostre - és molt similar al tuja i em van explicar la diferència - els fruits del tuja són caixes- cons, i el ginebre té baies.

tenim un ginebre ... el que es troba a sota de EEEEnko i les seves baies són gairebé negres, és espinós, creix a la muntanya, no va arrelar a la meva casa, intentaré tornar a plantar-lo

Les coníferes solen ser molt difícils d’arrelar: vaig comprar les meves amb un sistema d’arrels tancat (en testos grans) a la tardor. plantat a l'hivern, va saltar al seu voltant en una sequera, com si creixés.

Verge, merci per la resposta.
Al pot hi ha un ginebre que creix al meu jardí.

Molt semblant al romaní




La girafa s’assembla més o menys a un ginebre. I les baies de ginebre es poden infondre amb vodka. Resulta bastant saborós.
Ginebre:

La diferència se m’ha explicat: els fruits de la tuia són cons de caixa i el ginebre té baies.

Sí, sí, tinc baies.

Sí, Ira, sembla. També cultivo romaní, només aquest és un arbust perenne molt termòfil. A l’hivern a l’olla a la cuina i a l’estiu al camp al camp. Aquest any, amb dificultats de llavor, però aixecat!

Sí, sí, tinc baies.

Llavors, Tanya, tens un ginebre horitzontal!


I aquest és meu, un ginebre normal.

Aquest és un adult, no la meva foto, d’Internet.

La girafa s’assembla més o menys a un ginebre. I jo sóc ginebró, pots insistir en el vodka. Resulta bastant saborós.

Aha! gairebé surt gin!

Ginebre:

Aquí està, un a un. Aleshores, podeu afegir-ne les branques?

No sé: a què fa olor? Vaig créixer entre els ginebres comuns i espinosos que creixen a les regions de Tver i Moscou.

Sóc conscient de l’ús gastronòmic de les baies de color blau fosc.

Sóc conscient de l’ús gastronòmic de les baies de color blau fosc.

I les branques joves de pi? Què se’n sap gastronòmicament?

Aha! gairebé surt gin!

No, la tintura de les baies de ginebre no és com la ginebra. Sabor i aroma més afruitat. Però parlo de baies fosques.

I les branques joves de pi? Què se’n sap gastronòmicament?

No sé del gastronòmic, però el pi, o millor dit la infusió-decocció (les potes de pi insistien en el termo i els brots joves) em van salvar de la tos bronquial.

No, la tintura de les baies de ginebre no és com la ginebra. Sabor i aroma més afruitat. Però parlo de baies fosques.

Però la ginebra del ginebre ho fa segur! Així que a les branques! Tot i que tinc tintura d’alcohol a les baies des de fa tres anys.

[Olya]

Al meu lloc, doncs, tinc el mateix ginebre que la girafa.

🔗

I ja fa diverses dècades que faig ginebra amb baies, no la tradueixo, la recepta: 9 baies seques per ampolla de vodka i deixo-ho durant 2 setmanes. Fins i tot podeu utilitzar baies seques comprades a la botiga, també obtindreu ginebra, que no es distingeix de Londres.
Olya, cogombres - meravellosa vista! I he posat les branques de "l'arbre de Déu" en els preparats i plats de carn calenta per a l'aroma de coníferes.

[Larissa,]

Larissa, si no m’equivoco, és l’arbre de Déu una de les varietats de l’absenta? Sí? No? Almenys l’absint és molt perfumat, que creix a la nostra zona, és el que ells anomenen

[Larissa,]

Larissa, si no m’equivoco, és l’arbre de Déu una de les varietats de l’absenta? Sí?

Exactament! Però té una aroma molt forta a pi. Fins i tot si es toca lleugerament la mà, passant, tal olor! Sembla així

No, el meu no és així, però també molt olorós.

I crec que en tinc un, me n’aniré ensumant.

I crec que en tinc un, me n’aniré ensumant.

Tanya, si el teniu, no dubteu a afegir-lo al vostre menjar. Talleu les puntes més delicades de les branquetes i aneu-hi!

Tanya, si el teniu, no dubteu a afegir-lo al vostre menjar. Talleu les puntes més delicades de les branquetes i aneu-hi!

Noies, encara el podeu menjar? Heus aquí un descobriment per a mi! Només sé dels sants curatius, i també que solia ser una amiga sota la roba de llit del gos (ara estan tots en matalassos), que no hi havia puces!

[ilonnna]

Noies, encara el podeu menjar? Heus aquí un descobriment per a mi! Només sé dels sants curatius, i també que solia ser una amiga sota la roba de llit del gos (ara estan tots en matalassos), que no hi havia puces!

ilonnnaParlo específicament de l’arbre de Déu, ho sé amb tota seguretat. Olenka, perdona'm per inundacions!

Ol, també em sap greu la inundació, però vull esbrinar-ho!
Doplet, estic parlant de l’ajenjo, tal com he entès en publicacions anteriors, això és el mateix.

L’assenyal té un gran nombre d’espècies! No sé res de la comestibilitat de la resta, només sé del que menjo.

L’estragó també es fabrica amb ajenjo, però no tan amarg. Per a les puces, l’assenyo es col·loca a la brossa dels gossos: es tracta d’una planta grisenca amb un sabor molt amarg i picant. Un bon antihelmíntic és si teniu paciència per mastegar les inflorescències dues o tres vegades al dia cada dia. I l’ajenjo-txernòbil - de manera que creix a tot arreu als erms.
Escriure, verges, escriure: què, crear un tema a part?

[Olenka]

L’estragó també és de l’ajenjo

Bé gràcies, Olenka, resulta que ja menjo dos tipus de donzell i tots dos amb gustos diferents! Tinc un enorme arbust d’estragó, també l’utilitzo a la cua i la melena. I tinc plata al llit de flors.

Sí, l’estragó-estragó no és ajenjo amarg. El te amb ell és deliciós, però no per la nit; córrer a l’anhelat despatx està garantit.

L’estragó també es fabrica amb ajenjo, però no tan amarg. Per a les puces, l’assenyo es col·loca a la brossa dels gossos: es tracta d’una planta grisenca amb un sabor molt amarg i picant. Un bon antihelmíntic és si teniu paciència per mastegar les inflorescències dues o tres vegades al dia cada dia. I l’ajenjo-txernòbil - de manera que creix a tot arreu als erms.
Escriure, verges, escriure: què, crear un tema a part?

Noies, i de fet, seria necessari crear una nova secció sobre herbes i allà podreu compartir coneixements, imatges i l’ús de diferents herbes, tant per a finalitats medicinals com per a condiments.

Sí, l’estragó-estragó no és ajenjo amarg. El te amb ell és deliciós, però no per la nit; córrer a l’anhelat despatx està garantit.

I durant quants anys l’he utilitzat i no sospito que tingui res a veure amb l’assenyo. resulta que l’ajenjo és tota una família!