Celidonia |
|
El jurament que li van fer els boiars incloïa certament el text següent:
Sota el tsar Miquel, ningú no tenia dret a recollir herbes sota pena de presó.
És cert que tant entre els herbolaris d’ara com ara, existien i existeixen encara creences que un intel·ligent home de medicina rebutjarà “des de la porta”. Almenys la creença que la mateixa naturalesa indica a una persona com i què ha de curar. Per exemple, es creia que la hepàtica, que té forma de fulla com un fetge, cura la seva malaltia i que el suc groc de la celidònia alleuja la icterícia. Això no s’ha confirmat en cap cas. Però deixar-se enganyar per l’efecte esperat no és que Déu només sàpiga quin tipus de problemes, si no hi hagués cap mal. El problema és si hi ha una creença sobre la utilitat de la planta en els casos en què el seu ús comporta un dany irreparable. Per tant, la idea de la celidonia com a bon agent làctic va resultar ser falsa i perillosa. Cal tenir en compte que els mateixos animals no menjaran a causa de l’olor desagradable i del sabor picant amarg de la celidonia en quantitats perjudicials per a la seva salut. Una altra cosa és quan s’alimenta. S'han informat de casos d'intoxicació per celidina de cabres i porcs.
El cas és que els alcaloides que conté l’herba celidònica (n’hi ha fins a un 2%, i fins a un 4% a les arrels), en efecte, tot i que més febles, s’assemblen a l’acció dels alcaloides. Els alcaloides paralitzen el sistema nerviós central i el cor, les terminacions dels nervis sensorials, la respiració i estimulen els músculs esquelètics i els intestins. Cal destacar que això no impedeix l’ús d’herba fresca amb sal en medicina veterinària com a laxant per a les ovelles timpàniques.
La celidonia és una planta perenne de la família de les roselles amb suc lletós groc que flueix abundantment quan es trenquen les tiges i, sobretot, les arrels. Tija: ramificada, anudada, buida, de 50 a 100 cm d’alçada Les fulles són toves, dividides pinatinament en lòbuls laterals més o menys grans i un lòbul terminal més gran, verd per sobre i gris per sota. Les flors són grogues, recollides en 3-8 en paraigües simples. El fruit té la forma d’una beina de fins a 5 cm de llargada. La planta floreix de primavera a tardor. Totes les parts són verinoses. S. G. Andreev |
A l'antiga Rússia, els curanderos encara eren temuts, tot i que, he de dir, de vegades va passar per una raó. El tsar Boris Godunov tenia sobretot por al verí de la "poció".
El tsar Alexei Mikhailovich es va adherir a altres punts de vista. El 1650, va ordenar enviar camperols a la recerca de "color platejat, herba de menta, angèlica i altres herbes medicinals" la nit del bany (la nit anterior al dia d'estiu).
En les cabres, això s’expressava en diarrea severa, debilitat general i una marxa inestable. Aquestes cabres havien de ser sacrificades. En porcs després de la intoxicació, es va observar un atordiment, un estat de debilitat severa, augment de la freqüència cardíaca i de la respiració, i contraccions musculars convulsives.
Celidonia és més fàcil de trobar en llocs amb males herbes, prop d’habitatges i en tala de boscos. Aquesta última circumstància explica que sovint els animals dels pobles forestals i els pertanyents als forestals estan exposats a una intoxicació. Al cap i a la fi, aquesta planta està molt estesa a tot arreu. Només a l’extrem nord no ho és.
| Artemisa | Sabatilles (Cypripedium) |
|---|
Noves receptes
